Regal 60....

13 comentarios:

Ruth Bernssen Bø dijo...

Beautiful.
So much work it needs to make a frame like this - I am impressed.

rebaixes dijo...

No pot entrar-hi l'ocell,
no pot entrar-hi el vent.
no pot entrar-hi el sol
tancaren ahir la finestra.
I dins la fosca remet
un paradís gelat,fred
que mai tindrà el consol
de la dilecta clau mestra.
per què tan boato han fet
de brodats de pedra freds.
si barren el pas al llum de sol...
Dins queda inerme la suor freda.
...............Anton.

Laura T. Marcel dijo...

Hi ha portes que no desmereixen ser protagonistes entre totes les finestres. Un n'és aquesta. Sitges és de fet una font de racons meravellosos inesgotable. Una joia arquitectònica aquesta. En tinc una per enviar-te que n'és cosina germana, i és una finestra...

k dijo...

Una puerta irreal.
Parece el imperio chino barcelonés

Saldos

Anónimo dijo...

Uf, qué mal estoy: a primera vista me pareció la puerta de un armario barroco.
Muy bonita, sí; edificio oficial, supongo.

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES dijo...

EIIIIIIIIIIIIIIIIII...ES LA MEVA, MOLTES GRACIES

SALUT

JOAN

altairbejar dijo...

Muy bonita ventana. Felicidades Joan.

Un abrazo.

Camaleona dijo...

Me alegra que te hayas re-encontrado ;)

Buena foto!!

VICTOROK dijo...

Formidable.
Me encanta ese golpe de luz del sol. Muy buena.
Un abrazo.

◊ dissident ◊ dijo...

Senzillament magnífica

Marina dijo...

Parece la puerta de un "Palacio de Chocolate".

Besos

assumpta dijo...

Ep! aquesta és una "intrusa" hihihi!
Bromes a part, una porta que sembla conduir-nos al país dels misteris i que de ben segur amaga unes quantes històries darrere els seus porticons.

Petonets de mil colors, de colors de primavera!
;)))

Raúl dijo...

Peronda mi tardanza en responde ral premio de tus palabras.
A partir del próximo lunes, ya podrás solicitarlo en cualquier librería, y en cuestión de pocos días, supongo que te lo entregarán. Si te urge, puedes solicitarlo ya por internet, en la web de la editorial: http://librerialaclandestina.blogspot.com/
Y ahora, mi agradecimiento y mi sonrisa. Cris, Cris, Cris...