
Gràcies Papa, per la teva col·laboració, i per pensar sempre en mi (també quan veus finestres). T'estimo.
Què seria d'una vivenda sense finestres?.... Un espai particular, curiós, inquietant, tancat i barrat o simplement interessant.... però sempre obert als ulls del món
8 comentarios:
Ben curiós el porticó, m' agrada!!!
Ostres Cris!!! Quants dies!
Bonica finestra!
N'esperem d'altres, eh? Tot bé?
Molt bonica aquesta finestra. Sempre és una alegria veure't per aquí. Es troben a faltar aquestes interessants mirades de tants de nosaltres i que tu ens posen en comú.
A veure si t'hi poses amb més constància.
creia que tenies la finestra ja tancada del tot a pany i forrollat. Anton.
Que alegria verte por aqui!
Un padre siempre es un padre....esa puerta es muy misteriosa ...
Besos
Que chula, parece hecha para asomarse y estar largo tiempo mirando...
besos
Cert que no estavem en contacte des de feia temps. Espere que tot vagi bé. La finestra, con tantes d'altres, ben bonica.
Salutacions, estimada
Me encanta la vieja, pobre, cansada y dolorida ventana.
Repintada de azul pero con sus heridas abiertas de tanto abrir y cerrar.
Colocada para que no se vuelva a cerrar nunca más y que la podamos contemplar.
Ah, ya sé como se llama, es la EXPERIENCIA, la VIDA, el EJEMPLO.
Publicar un comentario