Regal 92....



Gràcies Papa, per la teva col·laboració, i per pensar sempre en mi (també quan veus finestres). T'estimo.

8 comentarios:

Carme R. dijo...

Ben curiós el porticó, m' agrada!!!

fanal blau dijo...

Ostres Cris!!! Quants dies!
Bonica finestra!
N'esperem d'altres, eh? Tot bé?

Laura T. Marcel dijo...

Molt bonica aquesta finestra. Sempre és una alegria veure't per aquí. Es troben a faltar aquestes interessants mirades de tants de nosaltres i que tu ens posen en comú.
A veure si t'hi poses amb més constància.

rebaixes dijo...

creia que tenies la finestra ja tancada del tot a pany i forrollat. Anton.

Mª Angeles B. dijo...

Que alegria verte por aqui!

Un padre siempre es un padre....esa puerta es muy misteriosa ...

Besos

Marina dijo...

Que chula, parece hecha para asomarse y estar largo tiempo mirando...
besos

◊ dissident ◊ dijo...

Cert que no estavem en contacte des de feia temps. Espere que tot vagi bé. La finestra, con tantes d'altres, ben bonica.

Salutacions, estimada

Joan Otero dijo...

Me encanta la vieja, pobre, cansada y dolorida ventana.
Repintada de azul pero con sus heridas abiertas de tanto abrir y cerrar.
Colocada para que no se vuelva a cerrar nunca más y que la podamos contemplar.
Ah, ya sé como se llama, es la EXPERIENCIA, la VIDA, el EJEMPLO.