Regal 79....


Gràcies als meus pares (Joan i Cristina) per la seva col·laboració

*Els meus pares han anat a Vallgorguina i m'han portat la finestra més maca que hi ha. Realment magnífica, gràcies!!

8 comentarios:

Mª Angeles y Jose dijo...

Esta es muy, muy original.

Besos

Joan Otero dijo...

Me acuerdo de la leyenda:

Con el Sol me acuesto, con el sol me levanto y las horas de en medio son las que canto.

Imagínate saliendo a la ventana a pleno día, parecerías un cuc-cuc.

Muy buena.

◊ dissortat ◊ dijo...

Obres las finestra i ja veus el pas del temps...

Despistado dijo...

Una ventana abierta al tiempo, aunque permanezca con la persiana echada.
De una, casi, perfecta simetría gracias al cuidado del que puso los cables.
Saludos

Ferran dijo...

Una finestra-rellotge... és ben bé que els catalans, de les pedres en fem pa! ;)

Molt maca, és.

Camaleona dijo...

Tienes también a tus padres por ahí viajando y pensando en tus ventanas... qué bien porque así te han regalado esta que me encanta!!!

Josep dijo...

Molt curiosa, Cris: i això em fa preguntar-me:

¿quan volen saber l'hora, surten de casa?

;-)

Petons.

p.d.: aquestes ombres, de sobte, em van fer pensar que la finestra, més que de Vallgorguina, era de Sant Pol.... ;-)

Joan Sagré dijo...

80 quilòmetres en cotxe va costar fer aquesta fotografia,però veure contenta la meva filla val la pena dedicar-hi un diumenge al matí.Els teus pares.Joan i Cristina